Alberg de Manacor: Seguint amb la tradició de “Secrets d'una mirada”, en aquesta ocasió volem donar les gràcies a M, monitora de l’alberg de Manacor, que amb la seva sensibilitat i dedicació ha fet possible compartir aquesta història de vida. Aquesta és la primera entrega d’una sèrie d’entrevistes que duen a terme els monitors de l’alberg de Manacor, amb l’objectiu de donar veu a les persones usuàries i acostar a la societat les seves històries de vida.

Històries de vida | O: la força d’una dona que mai es rendeix. A la Fundació Trobada tenim un compromís clar: donar veu a les persones que viuen situacions de vulnerabilitat i mostrar les seves històries de coratge i superació. Perquè darrere cada rostre hi ha un relat que trenca prejudicis i ens recorda la importància de la solidaritat.

Avui compartim la història d’O, una dona de 49 anys vinguda del Marroc, que ens parla amb sinceritat del seu camí i dels somnis que l’acompanyen.

Una dona amb esperit de lluita. “Em sent com una dona forta, treballadora i carinyosa”, afirma O, que descriu la seva vida marcada per l’esforç i la dedicació a la seva família. Li agrada la natació, viatjar i cuidar de la seva mare, que actualment es troba malalta.

Records durs i nous horitzons. La seva infantesa va estar plena de dificultats. “Vaig començar a treballar als 13 anys per ajudar la meva família”, recorda. Ha fet feina com a cuinera i netejadora, i del seu país només enyora la gastronomia tradicional.

Quan va arribar a Espanya va descobrir una realitat inesperada: “Pensava que seria complicat, però vaig trobar molta bondat i ajuda de la gent”.

El pes de viure sense llar. La manca d’oportunitats laborals la va dur a quedar-se sense un lloc on viure. “El més difícil és no tenir un espai propi, això et crea angoixa i soledat”, explica. També reconeix que encara hi ha molts prejudicis: “La gent sol sentir pena o recel, però el que realment necessitam és que ens donin una mà per integrar-nos i un salvavides per no ofegar-nos”.

Llum i esperança. En els moments més durs, O troba força en la seva fe i en la seva família. “El refugi ha estat com una llum dins el meu camí”, assegura. Allà ha conegut persones que li han brindat suport i estima, i encara recorda amb gratitud el gest d’algú que li va oferir allotjament i ajuda econòmica quan més ho necessitava.

Mirant cap endavant. Els seus desitjos són humils i alhora profunds: poder regularitzar la seva situació i aconseguir una feina estable. “Amb això ja seria feliç”, diu amb esperança.

El missatge que ens deixa és tan senzill com poderós: “Vull donar un missatge de força a tothom: que lluitin pel que vulguin a la vida. El temps posa les coses al seu lloc, sempre que un treballi per aconseguir-ho.”

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.