La poètica de captar la bellesa a ras de cel. Christian Volker (Manacor, 1962) es va formar i va exercir com a pilot d’avions per tot el món. D’aquí que la seva passió i visió de les coses parteixi de dalt i tengui una mirada cenital, més silenciosa, harmoniosa i pura de les coses. Aficionat també a la fotografia, la mescla de les dues coses combina en unes imatges tan belles com novedoses del municipi de Manacor, una trentena de les quals seran exposades aquest mes de novembre a s’Agrícola.

La fotografía de Volker ens obre les portes a una nova manera de veure i entendre el món que ens envolta. Des de l’aire, la càmera captiva la realitat en tota la seva grandesa i complexitat, trascendint les limitacions del conjunt visual que tradicionalment està al nostre abast. Aquesta perspectiva vertical (però també horitzontal) ens permet descobrir detalls, formes i harmonia en llocs que, des de terra, moltes vegades passen desapercebuts.

Aquesta exposició cerca posar en valor la poètica de fer fotos des de l’aire, una pràctica que combina tecnologia, sensibilitat artística i mirada contemplativa. Fotografiar des d’un dron no és simplement obtenir una imatge sinó la creació d’una poesia visual, un joc de llums, ombres, verds i alfaltat que reflecteixen un discurs emocional i elevat. Una sensació d’amplitud i llibertat que només es pot percebre des d’aquesta alçada.

Les imatges triades són evocadores de la realitat manacorina, reordenada, més orgànica i comprensible quan, metres amunt, tot sembla ordenanr-se. Volker dota de singularitat qualsevol escenari, ja sigui un paisatge urbà, una zona natural o una estructura arquitectònica.

A través d’aquestes fotografies convidam l’espectador a elevar-se, a mirar la ciutat i el municipi des de noves perspectives, i a descobrir la bellesa que sovint es troba amagada en la quotidianitat, marcada per la línia invisible entre el terra i el cel. Aquesta mostra no només celebra la tecnologia sinó que reivindica l’art de capturar la vida des de l’alçada, una poètica que fa d’aquestes imatges un veritable univers visual, on tot es revela amb una nova mirada, més profunda i multidimensional.

V Cicle Poesia a S'Agrícola. Realitzat amb gran èxit el recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis. El passat divendres, 31 d'octubre de 2025 a les 20h tingué lloc a S'Agrícola el recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis i amb el suport tècnic de Joana Riera Gomila i Joan Servera, sota la direcció de Miquel Mestre. La sala d'actes de S'Agrícola resultà petita per acollir la gran quantitat de persones que assistiren a l'acte.

El so de dos corns donà el sus a la posada en escena que combinà música i imatges, rapsòdia i emoció produïda per les paraules acompanyades de les notes del piano. El muntatge donà forma al poema èpic bellíssim escrit per Miquel Costa i Llobera i titulat de La deixa del geni grec. Fantasia de les Coves d'Artà tot aprofitant que enguany se celebra l'efemèride de la publicació d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana de Mallorca, que beu de la influència del món grec, sobretot la poesia èpica d'Homer i l'Odissea, així com també de la poesia francesa i de la figura de Jacint Verdaguer.

El públic assistent pogué gaudir de l'emoció i la transcendència d'aquesta obra clàssica i actual alhora. Hem de recordar que La deixa del geni grec va guanyar els Jocs Florals de Barcelona l'any 1902, l'any que Costa fou proclamat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó. Posteriorment, el compositor Antoni Massana la convertí en òpera amb el nom de la protagonista, Nureddunna, l’any 1947. L'excel·lència i l'exquisidesa de l'obra han fet que ultrapassàs les nostres fronteres i es convertís en una obra poètica cabdal de la literatura europea.

La deixa del geni grec narra el drama que pateixen un grup d’aventurers grecs que arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són fets presoners per la Tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears. Els captius són traslladats al bosc sagrat on seran sacrificats. En aquest moment, el jove Melesigeni canta el seu adéu a la vida. El cant és tan bell que encisa la sibil·la de la tribu, Nuredduna que se n'enamora i el salva d’una mort segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada en càstig pel seu acte amorós i de desobediència. La deixa del geni grec conté el gran símbol de Mallorca i s'hi observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors. La simbologia i el missatge del poema es poden transportar a l’actualitat i no caduquen, són les traces d'una obra clàssica que perdurarà al llarg del segles.