Capdepera
El Centre Melis ha celebrat l'arribada de la Llum amb un nou concepte d'esdeveniment.
L’’alei alei’ s’escolta pels carrers de Capdepera.
premsacapdepera 17/12/2018 - 13:21:52

El Centre Melis ha celebrat l'arribada de la Llum amb un nou concepte d'esdeveniment.

Divendres horabaixa es va inaugurar l’exposició col·lectiva dels diversos artistes que durant el 2018 han exposat al centre, com és habitual en aquestes dates. A més, enguany, també es va inaugurar el Misteri de Nadal elaborat per Ses Maries, i que romandrà exposat durant totes les festes a l’entrada de l’Oficina de Turisme de Capdepera.

La tercera part de l’acte va ser un concert a les voltes a càrrec d’Irina Cotseli i Chirstian Hein, que ompliren de música l’edifici per primera vegada.

El canvi de format va rompre amb el tradicional de mercadet d’art que es portava fent els darrers anys.


L’’alei alei’ s’escolta pels carrers de Capdepera

Capdepera ha recuperat la festa de l’Alei Alei, una tradició nadalenca que només recorden aquells gabellins i gabellines que tenen més de 60 anys. Els infants del poble, acompanyats dels seus pares, es concentraren sobre les 17:30 del capvespre a la plaça Vella i partiren d’allà camí a la plaça de l’Orient amb les faies enceses i cantant l’alei-alei. En arribar a la plaça un grapat de gent els esperava i ells llençaren les restes de les faies a un fogueró i després, els més agosarats botaren per damunt el foc.

Grans i petits gaudiren de la festa i passaren una vetllada nadalenca en la qual, a més de l’alei-alei, hi havia el mercadet de Nadal i la presentació del bust de Dorothea Bate.

La festa de l’alei alei era tan senzilla com intensa: el dissabte de Nadal, entrada de fosca, els padrins feien uns focs en mig dels carrers i els nins i nines podien jugar amb foc. Córrer amb un manat de faies enceses cantant o recitant la cançoneta:

«Alei, alei,

penjant amb un cabell.

Anit, anit,

un gall farcit.

Demà, demà,

el mos hem de menjar.

I passat demà,

el mos hem de acabar”.

Joana Colom (Capdepera, 1937) explica a un article: Quan jo era molt joveneta i d’això ja fa un grapat d’anys, ara no cal dir quants,es dissabte de Nadal entrada de fosca tots els al·lots del poble sortíem al carrer amb un manat de faies a fer alei alei.

Unes quantes setmanes abans es nostres pares o padrins havien anat a sa muntanya a tallar les faies. Els al·lots en eser més grans hi anaven tots sols. En tenir els manadets fets les dúiem al forn de la vila per posar-les a dins la buada ( els forns de llenya, que llavors ho eren tots) tenien un espai a damunt que aprofitant la escalfor que donava es forn hi posaven els pans a tovar. Doncs bé, noltros hi posàvem les faies per que estiguessin ben seques i prenguessin aviat. Així tot estava a punt per començar es trui, un trui que a jo m’agradava molt. Començàvem un foc en mig del carrer que servia per encendre les faies i també per tirar-hi el manat quant ja s’acabava i no el podíes tenir a les mans perque te cremava. Quan el manat tenia molt de cremaió tiràvem el cremaiò dins el foc i lo que quedava cremava més bé. També aprofitàvem el foc per botar-hi per damunt, tot plegat era cantar i jugar amb el foc.

Quant teníem el manat ben encès començàvem a córrer pels carrers cantant

Alei alei,

penjant amb un cabell.

Anit anit,

un gall farcit.

Demà demà,

el mos hem de menjar.

I passat demà,

el mos hem de acabar”.

Els més petits hi anaven amb els pares i els més grans hi anaven tot sols. Els més agosarats pujaven al castell i la majoria corrien pel seu barri, així que hi havia petits foguerons per tot arreu. Un dels carrers on hi havia mes foguerons era el carrer de les Coves, era un carrer on hi havia molts d’al·lots i endemés hi pujaven tots el del carrer Esparreguera per que el de les Coves era més pla. Moltes vegades me vaig demanar: Què deu significar tot aquest foc i aquest alei alei penjant amb un cabell el dissabte de Nadal. L'única cosa que quadrava era lo del gall farcit. Però, gall farcit a part, mai hi vaig trobar una resposta.

El mes de Desembre de 2016 el comitè intergovernamental de la Unesco reunit a Namibia ha declarat Patrimoni immaterial de la Humanitat les falles del Pirineu una festa que Catalunya comparteix amb territoris del sud de França Aragó i Andorra. Es valora que sigui una candidatura transfronterera que compta amb el suport de tres estats i presentada pel govern d’Andorra i també que la iniciativa hagi sortit de les entitats organitzadores de les Falles.

Són 63 pobles del Pirineu que pels voltants del solstici d’estiu que coincideix més o menys amb la festa de San Joan celebren les falles. Una excepció és la Fia Faia de Bagà i de San Julià de Cerdanyola que se celebren durant la nit del 24 de Desembre.

És una tradició nadalenca d’origen precristià. La festa consisteix en la crema d’unes torxes, les “faies”, el capvespre de la nit de Nadal a partir del tradicional “toc d’oració.

En català antic els baganesos no empraven la lletra ll substituint-la per la i, vet aquí el nom de faies en lloc de falles que es el que sempre hem dit a Mallorca: faies. Abans de iniciar-se la crema general s’encén una foguera a la muntanya al lloc on es pon el sol i des

de allà el foc es transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada

nocturna. Els portadors en arribar al poble reparteixen el foc a la resta de fallaires. Aquest moment s’acompanya pel següent càntic: Fia fiaia, que nostre Senyor ha nascut a la paia. Quan les torxes queden ben curtes es fa una foguera sobre la qual solen saltar els joves. I al seu voltant es forma una rotllana de ball i foc. Amb la resta es fan torrades les quals son untades amb all i oli de codony.

A Bagà s’escull un baró i una baronessa que son els que presideixen els actes de la festa i donen el tret de sortida a la crema de faies.

La fia fiaia es una festa ancestral que prové del culte al solstici d’hivern,l’actual Nadal pràcticament generalitzat amb les antigues religions de base agrària Cada any quan arriba la nit més llarga del any, els fallaires celebren la fia faia que ha estat considerada una pregaria ritual per aturar l’escurçament dels dies i l’avenç de la foscor i aconseguir que la durada del dia torni a créixer. També se li han atorgat altres significacions que s’haurien anat oblidant al llarg dels segles, com ara ser un element de protecció de la família, aportar fertilitat a la terra etc. El foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.

Alhora tot i que es creu que la festa es d’origen precristià recorda el naixement de Jesucrist ja que en moltes religions el foc significa la fecunditat i el naixement. La festa està documentada des del segle Xl.

Vet aquí que arrel d’aquest reconeixement i declaració de Patrimoni immaterial de la Humanitat de les falles del Pirineu he trobat la resposta a la pregunta que sempre m’havia fet de nina cada any en fer l’alei alei.

He tengut una gran alegria quant he descobert que l’alei alei i les faies del Pirineu tenen les mateixes arrels, que els gabellins conservàvem, malgrat no n’erem conscients, una festa d’un origen tan antic i tan carregada de simbolismes, com es aquesta de les faies, si fins i tot ho deim com ells o ells ho diuen com noltros, una tradició que malauradament hem oblidat, i que ens ha de fer sentir orgullosos a tots els gabellins en veure que Capdepera es, tal vegada, l’únic poble de Mallorca en celebrar-ho (els estudiosos ens ho hauran de confirmar). Per altre part crec que tenim el deute de restaurar aquesta festa tan guapa i tan divertida.

Revista Cap Vermell, 28-11-2017

El canonge gabellí Llorenç Tous explica: Era temps de matances i els al·lots no fèiem més que nosa enmig del trull que aquell dia canviava totalment la casa. Tot començava de bon matí i no solia faltar una brusca per començar. Mort el porc, ho entraven tot a cobru com i on podien. Als al·lots ens marxaven a la muntanya a cercar gatoves i faies. Mestre Biel Forner des carrer des Col·legi, ens deixava posar les faies dins el forn per torrar-les un poc a fi que per Nadal cremassin bé. Prop migdia, davallàvem del Molins o de dalt des cementeri amb un rossegall llargarut, amb les gatoves enfilades a una corda, una per una i entrada de fosca començàvem el foc en es Carrer de sa Pau, un nom ben encertat per aquell temps sense cotxes; tot el trànsit el fèiem nosaltres amb el

cèrcol que trèiem de les rodes de cotxo en sortir de l’escola fins encenien es llums i tocaven les Ave Maries. Entrada de fosca començàvem el foc de gatoves en el Carrer de sa Pau i en filera d’un en un botàvem per damunt la flamarada; més de dos sortíem amb les celles cremades. Generalment no travelava ningú.

Finalment arribava el dissabte de Nadal. En el carrer de la Mar, davant la porxada de Can Dama encenien un fogueró entre l’amo en Mateu Dama, en Toni Morey i l’amo en Joan Climentó. Aquest cada any ens feia enveja a tots perquè sortia amb una canya i a dalt hi penjava una sobrassada, l’arrambava a dalt de la flamarada un pic i un altre enmig de una cridadissa dels assistents. Tots els veïnats enrevoltaven el foc i també les mares que encara duien en nin en braços. Els més grandets amb un manat de faies enceses corríem pel poble, arribàvem fins dalt des Carrer Fondu i Es Sitjar, cridant:

Alei, Alei,

penjat amb un cabell,

anit, anit,

un gall farcit,

demà, demà

el mos hem de menjar”

i a córrer, s’ha dit; un pic i un altre repetíem la mateixa cançó:

Alei, Alei,

penjat amb un cabell,

anit, anit,

un gall farcit,

demà, demà

el mos hem de menjar”.

Els més vells i també el rector ens deien que era un record del temps quan pujaven a Matines al Castell, la nit de Nadal, per celebrar el Naixement de Nostre Senyor. Fins aquí el testimoni i bon record de aquest gabellí.

Llorenç Tous, “Col·lecta”.

 

Reciente
Visto
Comentado