EUIB valora positivament els resultats electorals i es reafirma en el seu full de ruta unitari de l’esquerra

Esquerra Unida ha celebrat l’Assemblea de valoració de resultats electorals de les generals, i fa un repàs de tots els acords realitzats amb tots els partits d’esquerra

Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) ha celebrat aquest dissabte una Assemblea oberta amb la militància i simpatitzants per tal de realitzar la valoració dels resultats obtenguts a les eleccions generals dels passat 23 de juliol. La reunió ha tengut lloc de forma telemàtica, per tal de facilitar la participació de totes les illes i degut a la situació meteorològica.

Per tal de situar-se políticament i començar amb la valoració, s’ha exposat el document de la valoració de les eleccions, realitzat i posat a disposició de la militància aquesta setmana. En resum, s’ha explicat el “profund gir cap a la dreta arreu de l’estat espanyol” en les passades eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. “La nostra coalició amb Podem va patir un descens de més del 50% de l’espai electoral, perdent el Govern, els consells insulars i Palma, mentre que Més per Mallorca i Menorca, així com el PSIB varen resistir, amb xifres molt similars a les del 2019”, ha puntualitzat.

Des d’EUIB, el mateix dilluns que es convocaren les eleccions generals ja es va mantenir una reunió amb Ara Més (coalició que estava formada per Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i independents de Formentera) amb l’objectu concórrer plegades a les eleccions generals a les Illes Balears. Des d’aleshores, explica la valoració feta per la coordinació general d’EUIB, la formació jugaria un paper important dins la construcció de SUMAR, essent-hi clau en la configuració de les llistes al Congrés i al Senat, així com en l’aproximació a les formacions que conformaven Ara Més, tot afavorint un acord amb la confluència liderada per Yolanda Díaz.

Paral·lelament, les direccions insulars de Menorca i Pitiüses iniciaren converses amb els subjectes sobiranistes de cada illa i amb el Partit Socialista per tancar acords unitaris per al Senat. A Mallorca, els liderats per Francina Armengol varen refusar arribar a acords per a la cambra alta. Aquestes negociacions arriben a bon port a Eivissa amb el vist i plau de SUMAR, mentre que a Menorca fracassaren, en essència, per no haver-hi consens sobre la persona que hauria de liderar l’espai.

Mentrestant, la configuració de les llistes varen relegar EUIB al cinqué lloc de la llista pel Congrés, un fet sobrevengut a causa dels acords estatals. No obstant això, des d’EUIB s’hi varen fer gestions amb SUMAR per tal de proposar Elisabeth Ripoll com a número dos per al Congrés, la qual va ser acceptada com a perfil independent. Finalment, la configuració de les llistes al Congrés varen comptar amb una persona de cada illa d’Esquerra Unida.

Pel que fa als resultats obtenguts, la valoració explica que “Sumar MÉS va obtenir el millor resultat del conjunt de l’estat (gairebé cinc punts per sobre de la mitjana), obtenint-hi un 16,6% dels vots de les Illes Balears i un diputat al Congrés (el més car de l’estat en quant a nombre de vots, més de 83.000) i un senador per les Pitiüses.

Els resultats al Congrés varen ser el millor resultat de SUMAR a tot l’estat, molt per sobre de la mitjana estatal que es va situar al 12,31%. Malgrat això, “ens vàrem quedar amb un gust agredolç, ja que els números permetien obtenir el segon escó, però la concentració del vot entre el PP i el PSIB ho va impedir”, explica la valoració, en contraposició a les eleccions del 2019, en les qual Unides Podem, amb 4.000 vots menys va obtenir dos escons al Congrés. “L’esquerra va assolir una fita importantíssima, ja que la suma aritmètica de les formacions que composen Sumar MÉS han obtengut 20.000 vots més que a les darreres eleccions municipals i autonòmiques”, ha conclòs l’apartat de valoració dels resultats per al Congrés.

Pel que fa als resultats al Senat, tant a Menorca com a Mallorca la coalició va quedar enfora d’obtenir escó (a més de 7.000 a Menorca i gairebé 60.000 a Mallorca). A les Pitiüses, contra tot pronòstic, es va assolir la victòria per part de la candidatura Eivissa i Formentera al Senat, conformada per PSOE, Movimiento SUMAR, Esquerra Unida i Ara Eivissa. “Aquest senador serà l’únic de l’espai polític de SUMAR arreu de l’estat. Una fita que fa que les Illes Balears adquireixin rellevància en el conjunt de l’estat dins l’espai de l’esquerra alternativa i transformadora”, puntualitza la valoració de les eleccions generals.

Finalment, pel que fa a les conclusions extretes per la formació, EUIB segueix complint el full de ruta que es va marcar al document polític en quant a la seva política d’aliances, apostant per la construcció d’un bloc polític unitari a les Illes Balears amb totes les organitzacions de l’esquerra alternativa. Després de les experiències de Progressistes al 2003 i d’Unides Podem Més al 2016, on els resultats no foren els esperats, “treballant de manera diferent amb respecte a totes les forces polítiques que conformen l’espai, s’ha generat un efecte multiplicador on l’esquerra alternativa ha guanyat 20.000 vots en menys de dos mesos”.

La configuració de l’espai en un retorn parcial al bipartidisme (element que no ha permès el segon diputat) ha permès a Sumar MÉS ser la circumscripció de l’estat on s’ha obtengut millor resultat, en part per la sociologia, en part pel diàleg permanent entre els socis i els pactes previs a l’inici de la campanya. Allunyats del renou i centrats en la construcció d’un espai polític amb sentit, així com un important desplegament de feina militant arreu de les 4 illes.

S’ha romput el mite de que les esquerres sobiranistes i les més nítidament d’esquerres no sumaven, sinó que generaven moviments centrípets a nivell electoral. “La conquesta de 20.000 vots al Congrés es deu, sota la nostra visió, a la construcció de llistes equilibrades, fomentant els discursos dels elements en comú”. Segons l’informe de valoració electoral, part de l’èxit també ha estat un discurs molt encertat de Yolanda Díaz entorn a les particularitats nacionals e històriques. Per avançar cap a un escenari vertaderament plurinacional de l’estat.